Sindrome del full en blanc.

Síndrome del full en blanc:

Una fulla en blanc es presenta com una bona amiga, per contra,  una amb tiny negre no ens inspira confiança, tal vegada això que diré ara semblarà una tontería,  però opine, que es bon motiu per explicar l’inspiració que proporciona i ademés el plaer de tota mena  de tasca que es desarrolla al damunt d’un full en blanc. Tot aquell individu o persona, clar, dubte que no haja experimentat una certa satisfacció al observar un full anteriorment nú, convertit en una colecció extranya de ratlles, icons, tonteries o qui sap, una obra d’art. I també es clar, està el moment  anterior,  prender lloc al davant d’un full blanc, clavar les teves pupil.les en ell i contemplar aquell res, que tal vegada ho será tot.

Tal vegada siga que la majoria de les vegades ni  tan sols som conscients, però quan ho som,  crec que d’alguna manera eixa sensació  es converteix en una font d’inspiració. Esta clar que al escriure la llista del supermercat  un dissabte, no es presente aquest síntoma. Em refereixc a les tasques més personals, de normal si algú es dedica a ratllar al damunt d’un full verge (be siga escriure, dibuixar o formular) a dintre d’ aquest àmbit més personal  siga per plaer, i prou normal que aquest síndrome, es presente en totes aquestes cites.

De segur que grans matemàtics  quedarien  enciçats per aquest síndrome mentre es sumergien en eixe món ocult, però present,  que es el matemàtic,o  escritors i artistes cavilant amb els seus petits i sovint complexos universos .  Ara amb les noves tecnologies, (em refereixc als procesadors de text de qualsevol  ordinador) aquest síndrome no desapareix , es més, crec que inclus se li podría ficar la etiqueta de 2.0, ja que es disfressa i cambia de tratje, però segueix sent el mateix. 

A l’hora de tacar-la de negre, tot està  medit i calculat, res es a l’atzar, ademés que en cap moment per moltes vegades que trenques amb el síndrome, sempre pots desfer allò que ha alterat la seva bellesa i retornar a la seva encisadora aparença.

De sobte quan t’adones han desaparegut totalment tots els síntomes, per donar pas a uns altres curiosos síntomes produits per un altre síndrome, ``el síndrome de la expectativa´´, del que de segur que en parlarem tu i jo, full en blanc.

3:08 PM