Síndrome del full en blanc:
Una fulla en blanc es presenta
com una bona amiga, per contra, una amb
tiny negre no ens inspira confiança, tal vegada això que diré ara semblarà una
tontería, però opine, que es bon motiu
per explicar l’inspiració que proporciona i ademés el plaer de tota mena de tasca que es desarrolla al damunt d’un
full en blanc. Tot aquell individu o persona, clar, dubte que no haja
experimentat una certa satisfacció al observar un full anteriorment nú,
convertit en una colecció extranya de ratlles, icons, tonteries o qui sap, una
obra d’art. I també es clar, està el moment anterior, prender lloc al davant d’un full blanc, clavar
les teves pupil.les en ell i contemplar aquell res, que tal vegada ho será tot.
Tal vegada siga que la majoria de
les vegades ni tan sols som conscients,
però quan ho som, crec que d’alguna
manera eixa sensació es converteix en
una font d’inspiració. Esta clar que al escriure la llista del supermercat un dissabte, no es presente aquest síntoma. Em
refereixc a les tasques més personals, de normal si algú es dedica a ratllar al
damunt d’un full verge (be siga escriure, dibuixar o formular) a dintre d’
aquest àmbit més personal siga per
plaer, i prou normal que aquest síndrome, es presente en totes aquestes cites.
De segur que grans matemàtics quedarien enciçats per aquest síndrome mentre es sumergien
en eixe món ocult, però present, que es
el matemàtic,o escritors i artistes
cavilant amb els seus petits i sovint complexos universos . Ara amb les noves tecnologies, (em
refereixc als procesadors de text de qualsevol
ordinador) aquest síndrome no desapareix , es més, crec que inclus se li
podría ficar la etiqueta de 2.0, ja que es disfressa i cambia de tratje, però
segueix sent el mateix.
A l’hora de tacar-la de negre,
tot està medit i calculat, res es a
l’atzar, ademés que en cap moment per moltes vegades que trenques amb el síndrome,
sempre pots desfer allò que ha alterat la seva bellesa i retornar a la seva
encisadora aparença.
De sobte quan t’adones han desaparegut
totalment tots els síntomes, per donar pas a uns altres curiosos síntomes
produits per un altre síndrome, ``el síndrome de la expectativa´´, del que de
segur que en parlarem tu i jo, full en blanc.
3:08 PM
